A partir de l'1 de gener de 2024, s'estén la limitació extraordinària en l'actualització anual del lloguer pels contractes d'arrendament d'habitatges regits per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Des de març de 2022, s'ha utilitzat la variació de l'Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), amb un límit màxim del 2%, en lloc de l'Índex de Preus al Consum (IPC). En la renovació anual del lloguer, propietaris i inquilins han d'acordar qualsevol augment, i en absència d'acord, l'increment no pot superar el 3%.
La modificació, establerta per la disposició final sisena de la Llei de Vivenda, afecta els contractes vigents entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2024. Per als grans tenidors, l'augment està subjecte a l'acord entre les parts, amb un límit del 3%, i en absència d'acord, s'aplica la mateixa limitació. Per als propietaris que no són grans tenidors, l'augment queda subjecte a l'acord entre les parts o, en la seva absència, a un límit del 3%.
L'augment limitat al 3% a partir de gener de 2024 s'enfronta a crítiques, ja que alguns argumenten que no reflecteix la realitat del mercat. Els lloguers mitjans d'habitatges de dues habitacions a Espanya se situen en 775 euros al mes, i la pujada màxima representaria aproximadament 23 euros addicionals al mes.
S'ha destacat que la limitació en les pujades de preus no és l'única causa de la disminució de l'oferta de lloguers. La por a la manca de pagaments i a l'ocupació dels habitatges també juga un paper important. Per abordar aquests problemes, es suggereixen solucions com assegurances d'impagament per a propietaris i la consulta de bases de dades de morositat en seleccionar inquilins.